25/9/10

Excursió ADF Festes de St. Miquel


      Són les 10 del matí quan tots els senderistes que s'han animat a emprendre, un any més, l'excursió que organitza l'ADF durant les festes majors de Sant Miquel, engeguen la marxa des de les portes de l'Ajuntament. El fort vent del dia anterior ben bé podria haver espantat les ganes de sortir a caminar, però avui el dia s'ha aixecat serè, l'aire net i transparent ens regala unes vistes formidables del Delta de l'Ebre, i el sol ens promet un dia molt ben il•luminat. Avui ens farà falta.

 Aquest any caminarem amb calma, sense presses, aventurant-nos a investigar de molt a prop, o almenys de més a prop que de costum, els detalls i els secrets que poden quedar ocults rera les fatigoses passes de qualsevol excursionista atabalat.

Un botànic entès en matèria ens acompanya durant tot el recorregut delectant-nos amb curioses anècdotes i reflexions sobre el món vegetal que ens envolta. Cada trosset de camí es torna deu vegades més interessant que abans, i deu vegades més desconegut del que ens pensàvem, i amb tot, ens mirem i remirem indrets que abans ni tan sols imaginàvem que tindrien cap importància. L'estona s'allarga més del que esperàvem, però menys del que tots desitjem.



Les mirades es reuneixen unes vegades a sobre les copes dels arbres més alts, i d’altres ben a prop, a sota mateix de les nostres passes. D’aquesta manera coneixem el Mata-bous, el Roldó, l'arítjol, el bruc... les plantes de bardissa, les plantes aromàtiques, les plantes curatives, els arbres propis o introduïts del nostre territori...


I se’ns atipa la curiositat de tota mena de respostes a preguntes que mai ens havíem aturat a plantejar: Tots els pins són iguals? Totes les flors són comestibles? Com podem distingir la Ginebra del Càdec? A on creixen els roures i a on les alzines? Perquè? Com eren els boscos d'abans? Com haurien de ser ara?


Finalment, tantes preguntes fan obrir la gana, i ens afanyem a tornar cap al poble. Allà ens espera un bon aperitiu; però tots som conscients de les hores que podríem passar-nos coneixent el món vegetal característic del nostre poble. No cal fer grans caminates per a això. Sí que sería bò, però, agraïr el temps i la paciència que ha tingut el nostre acompanyant convidat, així com el temps i la paciència que han tingut i vàren tindre els voluntaris de l'Agrupació, guiant la trobada i fent els preparatius els dies anteriors. Fins l'any vinent companys. Fins l'any vinent Albiol.



Cap comentari: