24/9/11

Excursió ADF Festes de St. Miquel



Un any més ens aventurem un dissabte al matí cap a la muntanya per a descobrir les històries que s'hi amaguen i, un cop més, el temps sembla que ens vulgui espantar de matinada. La pluja i els llamps no han estat suficients per a impedir que, a les 10 del matí, tothom estigui llest i disposat per a caminar ben fresquets sota un cel mig cobert. La turmenta ha netejat l'atmosfera i ens ofereix unes vistes espectacularment nítides del litoral Mediterrani. Tothom preparat? Som-hi doncs!

Sortim del poble xino-xano repassant els punts històrics més representatius i que ens anem trobant pel camí: El roure centenari, la font del roquer... Sempre va bé fer una mica de memòria. 20 minuts més tard deixem la carretera fins arribar al camí del Mas de l'Esporgat. Cap avall que fa baixada! Aquest cop toca mirar a terra, més enllà de la vegetació que el vesteix. I què és el que ens trobem? Molt senzill: Argila.


Però, què és l'argila? D'on ve? Com es va formar? Quins secrets amaga i què ens pot oferir? Avui en dia, i en aquest indret pintoresc, la cabem, la reguem, la llaurem o la caminem, però res d'això farem aquesta vegada. Avui anirem més enllà: Ens mirarem aquest mineral més a prop i viatjarem en el temps per a entendre com era la vida que, anys enrera, agrupava l'activitat de famílies, pagesos i terrissaires. El forn d'obra de l'Albiol, que encara conserva dretes dues de les parets que el conformaven, hi juga un paper fonamental, doncs ens ha servit per a entendre, in situ, els mecanismes que ja llavors coneixien per a fabricar materials com la rajola, el maó o el cairó (encara presents actualment en alguns dels edificis del poble, com l'església o l'antic ajuntament).


Amb les explicacions del Josep descobrim que no tan sols s'utilitzava per a la construcció. Les propietats de l'argila també s'aprofitaven per a remeis medicinals, ja siguin picades d'insectes, lesions o dolors articulars, a més de les, ja conegudes, propietats exfoliants d'aquesta roca sedimentària. Els abeuradors d'argila era l'altre estès ús que se'n feia, cosa que permetia guardar, durant tot l'any, l'aigua per a la ramaderia. Quantes coses! I quin millor exemple d'aquest últim ús que l'actual bassa d'argila de la Font de l'alzina. A vegades cal mirar enrera per a poder millorar el futur, així que aprofitem la trobada per a visitar aquesta bassa natural que, a la vegada que garanteix el proveïment d'aigua per a la lluita contra els incendis sense cap tipus d'obra o construcció, serveix d'abeurador carent de perills o dificultats per a poder-hi sortir.


No ens hem conformat amb escoltar, llegir o imaginar. Aquesta vegada no. Amb una mica d'aigua i un cubell d'argila comencem a fer la barreja que, amb les mànigues ben arromangades, ens escampem pels braços i les mans. Que ningú s'escapi! Alguns fins i tot s'aventuren a fer el tractament més enllà dels braços i, d'aquesta manera, ens trobem tots sotmesos a un tractament de bellesa en mig de la natura. Un privilegi! I que suau que ens queda la pell a tots. Esperem que els efectes de l'argila durin molt i que, al setembre vinent, podem contar amb tots vosaltres per a sortir d'excursió i aprendre coses noves. Fins l'any vinent Albiol.

Cap comentari: