28/9/13

Excursió ADF Festes de St. Miquel

Fa més de 5000 anys que sumeris, xinesos i egipcis enumeraven i descrivien les propietats que brinden les plantes medicinals. Segurament l'ús encara es remunta més enllà. Les mateixes plantes que avui trepitgem o collim per decorar la cuina amb un gerro, han estat durant molt de temps l'únic pilar que sostenia la salut. Una saviesa amb diferents naturaleses al llarg de la història, des de divina fins a prohibida. El passat dissabte 28 de setembre, amb gràcia divina o gesta prohibida, vàrem sortir per aprendre més sobre aquestes protagonistes del bosc: les plantes remeieres.



Un cop més, per la festa de St. Miquel, l’agrupació va disparar el tret de sortida organitzant l’acte de l’excursió. Un acte obert sempre a tot aquell qui vulgui aprendre de la muntanya tot allò que ens pot ensenyar mentre passegem, sense presses, a través dels seus encants.

Abans de sortir a caminar, però, vam asseure’ns al local de l’ADF per assistir a la mini-conferència d’en Pere Herreros que, de forma amena i documentada, ens va portar pel recorregut que han fet les plantes a través de la nostra història. Avui, després d’aquella conferència, podem dir-ho de forma més correcta: el recorregut que hem fet nosaltres a través de la història de les plantes.


I després de la teoria, la pràctica. Aquesta vegada la sortida ens convidava a fer un volt cap al vessant est del poble tot baixant pel camí de les escaletes i fins al Mas de Maidéu. Si la baixada sovint s’embala, aquell dia no va ser pas així, doncs la mirada observadora frena els peus, atenta, quan cada planta que t’envolta es converteix en un llibre obert encara per llegir. En aquest cas, en Pere va ser el nostre narrador. 



Un cop fetes les parades pertinents vam engegar la pujada pel camí dels antics rentadors. Els rentadors de la font de casa ens van conduir per un paratge més humit i ombrívol. Un canvi de paisatge que ens va permetre observar un ventall d’espècies una mica més ampli. Aquí, a la muntanya, amagades al fons de la vall o exposades als vents sobre una roca, cadascuna de les plantes es busca la vida a la seva manera. Finalment, les expectatives van quedar cobertes i tots vam tornar contents al poble pel seu balcó. 

Les plantes medicinals poden guarir-nos, o poden matar-nos. Poden ser una costum popular, o ser encara avui un secret gelosament guardat. La distància entre un costat i l’altre queda marcat pel coneixement que podem tindre'n. Després d’una experiència tan enriquidora com aquesta, hom s’ho mira des d’una bona perspectiva i es pregunta: Quants secrets queden encara per descobrir? Quants secrets ja s’han perdut?