17/12/11

Recuperació del Camí del Grauet (Camí de St. Jaume)

La pluja, el vent, el glaç, el seu ús... Molts són els agents erosius que afecten les infrastructures de les zones rurals. De totes elles, la xarxa de camins n'és una de les més afectades. Tots aquests camins han perdurat sota les inclemències ja des del temps dels Romans, com és el cas del camí que avui ens afecta, però ha estat ara, en aquesta última dècada, quan el seu estat s'ha vist més degradat. Estem parlant del Camí del Grauet, el petit tram d'un dels patrimonis més antics que encara conservem: el Camí de St. Jaume.



Aquest és el deplorable estat del Camí el qual ha estat malmès, principalment, per l'accés indiscriminat del motociclisme de muntanya. A la foto podem observar com el pas de les roderes pel seu costat esquerra ha aixecat l'empedrat i ha erosionat el sòl, fins a tal punt, que s'ha posat al descobert la tubería que agafa aigua de la Font del Grauet. 6 són els trossos de tubería que podem veure desenterrats, al llarg d'aquest camí, d'una longitud de més d'un metre cadascun. Aquest incident, però, no ha fet minvar el tràfic ni l'actitud dels motoristes que, dia rera dia, escarben sobre els empedrats (i sobre la mateixa tuberia) que tanta història tenen. Hem de recordar que l'accés motoritzat per senders i corriols està totalment prohibit, precisament, pels seus efectes erosius a gran escala i en tan poc temps.

Vist la gravetat de la situació s'han hagut de prendre mesures extraordinàries que mai ens haguéssim imaginat per així impedir, físicament, el pas motoritzat per aquest camí, ja que qualsevol actuació prèvia de recuperació seria una pèrdua de diners (que tan costa invertir) i una feina inútil amb tan sols un cap de setmana de duració. Han estat molt pocs els anys en que aquesta modalitat de "muntanyisme" ha experimentat una forta crescuda en quant a nombre de motoristes però, desgraciadament, no ha crescut tan en quant a consciència o respecte, d'aquests, sobre el medi natural on es desenvolupen les seves activitats d'oci, la fragilitat de l'entorn o les possibilitats econòmiques dels pobles i les zones rurals. Existeix una normativa específica (consultable dins aquesta web) que regula aquestes activitats, així com l'accés motoritzat en general, però a la pràctica sembla invisible a ulls dels qui més haurien d'estar interessats. 

Els temps en que els empedrats recorrien les nostres muntanyes suportant les peülles de bèsties de càrrega i alhora permetent el pas de persones d'edat avançada, de moment, s'han acabat. No és, però, el nostre desig, i esperem que actuacions com aquesta despertin la consciència d'aquells que volen disfrutar de la natura a la seva manera i sota qualsevol preu.

Cada cop costa més imaginar com devien ser els empedrats que molts habitants del poble han recorregut durant la seva vida a l'Albiol i que, a hores d'ara, es fa difícil reconstruïr amb la mirada. La seva degradació, però, si que és de fàcil deducció, tan sols cal reflexionar un instant en mig de gairebé qualsevol dels senders i donar-nos compte de com el camí es troba enfonsat sota el seu nivell inicial, sembrat de pedres soltes de totes les mides i al llarg de tot el seu recorregut, cosa que dificulta inclús el pas d'excursionistes a peu, els quals, han de centrar la seva atenció als passos que donen en comptes de gaudir del paisatge que els envolta. Heus ací l'estat de l'empedrat del Camí del Grauet, Camí de St. Jaume.

Cap comentari: