Incendi Forestal a l'Albiol

Era dia 4 de febrer d’aquest any, cap a les 11:00, quan es va iniciar un incendi a les proximitats de Mas Blanc. Com aquell 1 de març de l’any 2000, com aquells 15, 16 i 17 de juliol de l’any 1970 o com aquell 1949, el foc va consumir el bosc recuperat una i altra vegada després de cada incendi.

Doncs sí, ja en seran quatre els incendis que han tingut lloc dins la mateixa zona geogràfica d'aquest terme. Els perímetres dels 4 incendis comparteixen gran part de la zona afectada ja des del 1949, també al 1970, el 2000 i, en últim lloc, aquest any. El punt d'ignició és també força similar, així com el patró de propagació de cada un dels incendis. 

Aquest cop l’inici del foc es va originar en tàlveg, cosa que va minorar la seva propagació, un factor crucial durant les primeres hores d’intervenció. La seva extensió i control va ser de diferents característiques segons el seu front:

En el seu front sud, la direcció del vent reforçava el tàlveg de la vall que empenyia l’incendi cap al sector dels camps de flassada. Sortosament la proximitat de la carretera, on s’instal•laren els equips d’extinció, va ser una bona línia d’atac per a poder controlar-lo sense que aquest traspassés la carretera. No va ser el mateix en el front nord de l’incendi on, tot i ser una direcció contrària al vent, les flames traspassaren dues vegades la carretera fins arribar a la cresta dels Plans de Bassà, lloc en el que es va llençar una línia d’extinció per encerclar-lo.

Tot i les condicions climàtiques adverses, els equips aeris (dos avions bombarders i dos helicòpters d’atac) van treballar de valent fent disminuir el perill de traspàs de la carretera per al seu costat sud i creant les franges d’extinció tant pel costat nord com per l’est, zones on l’accessibilitat és molt més dificultosa. Aquesta intervenció, juntament amb la feina d’una cinquantena de camions del cos de Bombers de la Generalitat i del GRAF, van fer que es donés per controlat l’incendi entre les 19:00 i les 20:00 del mateix dia. Tampoc van ser poques les ajudes i el recolzament per part dels voluntaris locals, provinents de les ADF’s d’Alcover, l’Espluga de Francolí, Vilaplana, l’Albiol i el Secretariat d’ADF’s.

En total varen ser 10 hores de lluita durant les quals es varen cremar prop de 70 hectàrees de massa forestal. Com gairebé sempre sol passar, la desgràcia bé acompanyada per factors que la fan encara més amenaçadora i, aquesta vegada, no ha estat cap excepció. Durant els mesos de gener i febrer ha estat fent més vent del que és habitual, arribant a assolir nivells de entre 70 i 90 km/h. Mentre les flames devoraven en unes hores 12 anys de reviscolament forestal hi havia ratxes que arribaven als 100 km/h de component nord-est, i ratxes de més de 120 km/h els dies posteriors al control, cosa que va donar la feina per inacabada.

Concretament el dia 7 de març es va comunicar una revifalla. La presència dels 3 camions dels Bombers de la Generalitat i el seguiment insistent dels membres de l’ADF de l’Albiol varen ser clau per a avisar a temps del risc i poder actuar amb suficient rapidesa. No va ser fins al diumenge 12 que no es van retirar les últimes dotacions de bombers.

En espera està, doncs, les conclusions de l’informe, realitzat pel cos d’Agents Rurals, per tal d’esbrinar les causes que varen originar l’incendi.